Edició d'imatge

A somiar...

Possibilitats dels ordinadors i les xarxes socials per transformar el sistema educatiu

Primer de tot, dir que la innovació tecnològica no implica, necessàriament, una innovació didàctica. Es a dir, no es tracta de fer lo mateix utilitzant les noves tecnologies, sinó de transformar, millorar l’educació amb el ús de les TICs.

font: http://edutecusac.blogspot.com.es/ 

Els ordinadors, per exemple, no són ni “bons” ni “dolents” per si mateixos, ni són tampoc garantia d’una millor ensenyança, sinó que dependrà de l’ús que se lis doni.

El repte, doncs, està en educar a les noves generacions en múltiples alfabetitzacions (en la lectoescriptura, en la comunicació visual, en les tecnologies digitals, en la informació...) perquè puguin accedir, crear i compartir el coneixement i la informació en un món que canvia constantment.

Els ordinadors i les xarxes socials són instruments, recursos didàctics, que poden possibilitar nous models d’aprenentatge individuals i col·laboratius, assumint l’alumne un paper actiu en la construcció de l’aprenentatge.

Per un altre banda, els ordinadors i les pissarres digitals, en tant medis audiovisuals, es basen en la percepció a través de diferents sentits (multisensorialitat) que, segons la meva opinió, afavoreixen un major aprenentatge i una major retenció dels mateixos per part dels alumnes. Tornant a la idea de Prensky (2001), els “nadius digitals” tenen una major capacitat de processar la informació per imatges (i a una velocitat accelerada) i penso que, a més, els medis audiovisuals desperten l’interès per aprendre, sent una gran font de motivació per molts dels alumnes.

Finalment, l’aprenentatge a través de les xarxes socials, en tant entorns col·laboratius, representa, segons la meva opinió, un repte molt important per els alumnes i per les escoles, ja que possibilita la participació de tots en la construcció del coneixement. 

Els blocs educatius, per exemple, permeten treballar en xarxa: crear, investigar, reflexionar, intercanviar opinions, etc. amb altres agents educatius i comunitats. “Mariposas” és un primer intent...

Avantatges i inconvenients de les noves tecnologies

A partir de la lectura de l’article “Sociedad de la información, tecnologías digitales y educación” de Manuel Area, he de dir que comparteixo amb l’autor els principals avantatges associats a les noves tecnologies, entre els quals destaco la possibilitat d’accedir a una gran quantitat i varietat d’informació i la de comunicar-se de manera immediata amb persones de tot el món.

El principal problema, segons la meva opinió, és que no tots poden accedir o saben utilitzar les noves tecnologies, fet que comporta un augment de les desigualtats culturals i econòmiques entre persones, societats, etc. (“bretxa digital”).

Considero que també hi ha persones que, podent accedir a les noves tecnologies, tenen major dificultat per aprendre a utilitzar-les de manera permanent,  aprofitant totes les seves possibilitats. Com sosté Prensky (2001), penso que hi ha “nadius digitals” i “immigrants digitals” i que els primers, que han crescut envoltats de les noves tecnologies, viuen aquestes com una cosa natural, mentre que els segons, entre els que m’incloc, ens hem tingut que anar adaptant a les noves maneres d’aprendre i d’interactuar amb la societat.

Com a mestra, penso que no puc “quedar-me enrere”, que he de continuar formant-me permanentment i això inclou la formació en noves tecnologies digitals... En tot cas, penso que val la pena l’esforç!