Reflexió sobre les possibilitats i les limitacions del software educatiu a l’aula

Ja “ben immerses” en la construcció del nostre propi programa multimèdia, aprofitaré per fer una petita reflexió sobre les possibilitats i les limitacions dels softwares educatius a l’aula. 

Per començar,

 - Els programes multimèdia a utilitzar a l’aula han de ser educatius, es a dir, han de tenir un objectiu i uns continguts clars i definits.

 I, per continuar, 

- Els programes multimèdia a utilitzar a l’aula han d’estar adaptats als destinataris. 

Si aquestes dues premisses es compleixen, els programes multimèdia poden ser un recurs (molt atractiu i motivador, per cert) per treballar diverses competències, incloent habilitats relacionades amb el ús de les noves tecnologies. I tot de manera lúdica! 

A més, els softwares educatius possibiliten una atenció més individualitzada a les necessitats, ritmes, interessos, motivacions... de cada infant, afavorint diferents agrupacions dins l’aula (des del ús autònom per part dels infants, al treball en petit o en gran grup, tutelats per els mestres). 

És clar que no es tracta d’entretenir-los sinó que els programes multimèdia siguin una eina més per afavorir l’adquisició de competències per part dels infants. 

Les limitacions? Les que pugui tenir el/la mestre/a per accedir i/o seleccionar softwares educatius de qualitat, adequats al tema que vol treballar i al seu grup d’alumnes.

Continuarà... 

Edició de so

 1, 2, 3, PROVANT! 

 Les ones de la mar, una poesia, un riure... (Tot editat amb l'Audacity!) 





 La poesia: Marina, de Olga Xirinacs

El meu PLE

Vos presento el meu PLE: les eines, fonts i activitats que em permeten accedir a la informació, reflexionar sobre aquesta i compartir-la amb els altres, tot a través de les noves tecnologies. N’hi ha que utilitzo diàriament i altres amb les que estic començant...

En tot cas, el meu pla és ampliar el meu ple. La finalitat? "aprendre a aprendre" amb les noves tecnologies i continuar aprenent al llarg de tota la vida.

Avaluació d'un material didàctic multimèdia

Títol: Edu365 / Infantil

Enllaç: http://www.edu365.cat/infantil/index.htm

Idioma: Català

Autor: Generalitat de Catalunya – Departament d’Ensenyament

Matèria: Àrees del Currículum d’Educació Infantil

Descripció/Objectiu general: Portal educatiu que proporciona recursos i aplicacions didàctiques de diferents àrees i temes transversals.

Destinataris/Edat: Alumnat d’Educació Infantil, famílies i mestres

Guia didàctica: incompleta

Requisits tècnics: Windows o Linux i connexió a Internet

Aspectes tècnics i de disseny	SI	NO	Observacions
La interfície és estètica	x
El material és innovador	x
Bona relació entre text/multimèdia	x
Elements visuals de qualitat	x
Llegibilitat del text adequada	x
Elements multimèdia	x		So, imatge i vídeo
Qualitat dels elements multimèdia	x
Els elements permeten la interactivitat	x
Menús/barres de botons accessibles	x
Punters visibles	x
Botons per continuar, retrocedir, finalitzar	x
Enllaços actius (no orfes)	x
Aspectes pedagògics i funcionals	SI	NO	Observacions
Especificitat destinatari (vocabulari, imatges, etc.)	x
Variacions idiomàtiques/dialectals	x		Català, castellà, anglès, gallec, euskera, valencià, etc.
Instruccions/consignes clares	x
Permet un ús autònom per part dels infants	x		Autònom i tutelat
El tractament dels errors permet una auto-avaluació	x
Complexitat cognitiva de les tasques similar		x	Activitats aïllades
El material fomenta la participació	x
És un material obert, adaptatiu, flexible		x
Proposa exercicis d’aprenentatge	x

Nom de les persones avaluadores: Hada Colmenero Rodríguez i Marina Premoli

Data: 01/11/2014

Edició d'imatge

A somiar...

Possibilitats dels ordinadors i les xarxes socials per transformar el sistema educatiu

Primer de tot, dir que la innovació tecnològica no implica, necessàriament, una innovació didàctica. Es a dir, no es tracta de fer lo mateix utilitzant les noves tecnologies, sinó de transformar, millorar l’educació amb el ús de les TICs.

font: http://edutecusac.blogspot.com.es/ 

Els ordinadors, per exemple, no són ni “bons” ni “dolents” per si mateixos, ni són tampoc garantia d’una millor ensenyança, sinó que dependrà de l’ús que se lis doni.

El repte, doncs, està en educar a les noves generacions en múltiples alfabetitzacions (en la lectoescriptura, en la comunicació visual, en les tecnologies digitals, en la informació...) perquè puguin accedir, crear i compartir el coneixement i la informació en un món que canvia constantment.

Els ordinadors i les xarxes socials són instruments, recursos didàctics, que poden possibilitar nous models d’aprenentatge individuals i col·laboratius, assumint l’alumne un paper actiu en la construcció de l’aprenentatge.

Per un altre banda, els ordinadors i les pissarres digitals, en tant medis audiovisuals, es basen en la percepció a través de diferents sentits (multisensorialitat) que, segons la meva opinió, afavoreixen un major aprenentatge i una major retenció dels mateixos per part dels alumnes. Tornant a la idea de Prensky (2001), els “nadius digitals” tenen una major capacitat de processar la informació per imatges (i a una velocitat accelerada) i penso que, a més, els medis audiovisuals desperten l’interès per aprendre, sent una gran font de motivació per molts dels alumnes.

Finalment, l’aprenentatge a través de les xarxes socials, en tant entorns col·laboratius, representa, segons la meva opinió, un repte molt important per els alumnes i per les escoles, ja que possibilita la participació de tots en la construcció del coneixement. 

Els blocs educatius, per exemple, permeten treballar en xarxa: crear, investigar, reflexionar, intercanviar opinions, etc. amb altres agents educatius i comunitats. “Mariposas” és un primer intent...

Avantatges i inconvenients de les noves tecnologies

A partir de la lectura de l’article “Sociedad de la información, tecnologías digitales y educación” de Manuel Area, he de dir que comparteixo amb l’autor els principals avantatges associats a les noves tecnologies, entre els quals destaco la possibilitat d’accedir a una gran quantitat i varietat d’informació i la de comunicar-se de manera immediata amb persones de tot el món.

El principal problema, segons la meva opinió, és que no tots poden accedir o saben utilitzar les noves tecnologies, fet que comporta un augment de les desigualtats culturals i econòmiques entre persones, societats, etc. (“bretxa digital”).

Considero que també hi ha persones que, podent accedir a les noves tecnologies, tenen major dificultat per aprendre a utilitzar-les de manera permanent,  aprofitant totes les seves possibilitats. Com sosté Prensky (2001), penso que hi ha “nadius digitals” i “immigrants digitals” i que els primers, que han crescut envoltats de les noves tecnologies, viuen aquestes com una cosa natural, mentre que els segons, entre els que m’incloc, ens hem tingut que anar adaptant a les noves maneres d’aprendre i d’interactuar amb la societat.

Com a mestra, penso que no puc “quedar-me enrere”, que he de continuar formant-me permanentment i això inclou la formació en noves tecnologies digitals... En tot cas, penso que val la pena l’esforç!